Encara me´n recorde, quan una nit tranquil·la, el meu germà em vadespertar un divendres per la nit i em va dir:
-Carla, puc dormir amb tu?-.
Al principi em va sorprendre que m´haguera dit això, perquè el meu germà era molt valent i una persona que no le agradava compartir el seu llit amb ningú, perque segon ell, necessita molt espai per a ell. Però, em vaig adonar de l a careta tan pàlida i freda que portava i vaig dir:
-sí, però qué et passa, Joan?-es que he vist a un monstre davall del meu llit-va dir Joan.
-Vols que t´acompanye per veure-vaig preguntar un poc estranyada, -no vull dormir amb tu i demà pel matí m´acompanyes-va dir ell-d´acord Joan-vaig dir jo.
Pel matí vaig acompanyar a Joan fins a la seua habitació,vam buscar d´avall del llit, però no hi havia res, de sobte es va escoltar com les cadires del menjador es corrien. Joan va cridar:
-És ell!- vam anar corren fins al menjador; en efecte, les cadires estaven mogudes.Em va passar per tot el cos un escalfred espantós.
Per tranquil·litzar a Joan vaig dir-li:
- Tranquil, Joan, no tingues por deu ser el veïns- però, no deia res.- Joan, que et passa!-
vaig dir jo espantada.- Vull que fugiu de la meua casa i ningú pot estaren ella, sinó el teu germà ho pagarà,fora,fora!-va dir Joan amb una veu que no era la d´ell.-Espantada li donà dos bufetades,-Joan,Joan,Joan!-vaig cridar plorant-sí, Carla què ha passat?-va dir Joan confus.-Oh!Joan, germanet meu, tenim que fugir d´ací, ràpidament, no vull que et passe res, estas en perill!.-vaig dir jo nerviosa. - tu també has vist el monstre?- va preguntar Joan- sí germanet i m´ha dit coses lletges, anem!.
Me´n vaig dirigir a casa de la iaia amb cotxe i quan arribem es van obrir les portes del cotxe.- Carla, ajuda´m m´estira de la cama- va cridar Joan. vaig eixir del cotxe i vaig agafar a Joan en braços i em vaig dirigir cap a la casa. La meua iaia ens van obrir la porta.
Des d´aquell dia tot va tornar a la normalitat; però aquesta experiència no em s´oblidarà en la meua vida.